El conte “Cor dividit” està ple d’anècdotes que he anat vivint com a mare, però també com a mestra d’infantil durant molts anys.

Cada separació és un món. Hi ha mil maneres de viure-ho. Els adults hi tenim molt a fer. 

Em va impressionar la primera vegada que la Naia va arribar amb una maleta i ben vergonyosa em va dir: Pots amagar-la a algun lloc? No vull que ningú sàpiga que canvio de casa. M’ho va dir baixet i amb els ulls plorosos. Ho vam fer així fins que ho va normalitzar.

També la vegada que estàvem a la rotllana fent el tancament de la setmana, i la Marta, tota preocupada, em va dir: No sé qui em vindrà a buscar. Et quedaràs amb mi si no ve ningú? Sortosament, sempre la venien a buscar, però durant un temps aquesta por es manifestava amb força.

O les primeres vegades que el pare o la mare venien acompanyats d’una parella. No feia falta dir res. Es barrejava l’excitació amb aquella por de…i si em deixa d’estimar?

Us explicaria moltes sensacions que he anat percebent durant els anys de docència i només us puc dir que quan els adults ho normalitzem, els infants també ho fan. No s’hi val a dir no passa res. Passa i molt. Es tracta d’observar els comportaments. Tots, grans i xics necessitem un procés.

💔